18 de febrer del 2013

Centralitzats a Barcelona



Moltes vegades creiem que el nostre parlar no és correcte, ens deixem influenciar pel centralisme de Barcelona. Però perquè el nostre parlar el considerem i consideren rar? Això és perquè no tenim costum d’escoltar les paraules que utilitzem a les Terres de l’Ebre a la televisió pública de Catalunya. És faena per tant de tots nosaltres de fer constància de que el nostre parlar pot ser tant correcte com l’oriental. Els periodistes són les principals persones que poden traslladar a l’orella de la resta dels catalans el parlar d’aquí.

Perquè un periodista que és de les Terres de l’Ebre canvia el occidental per l’oriental quan surt fora del territori? Si a poc a poc aquests periodistes parlen com és correcte parlar el català occidental no serà tan rar. No em direu que no queda millor i més amorós dir iaio o iaia a més de avi o àvia. A poc a poc estem destruint inconscientment aquest parlar tant típic d’aquí que han anat passant de generació en generació. Aquí tenim paraules com fato per no dir que tenim un conjunt de coses o també la paraula vianda que també engloba un conjunt de menjar.

Hem de ensenyar als nostres xicotets que tenim un parlar propi. M’atreveixo a dir que perdre aquestes paraules és perdre cultura, és perdre diversitat lingüística i cultural. Els ebrencs hem de ser conscients que fins i tot paraules que sentim en realitat “se les han apropiat”. En la gastronomia també fem notar-nos. Perquè no dir maçana, mangrana, pimentó i frígola a més de poma, magrana, pebrot i farigola? I que tothom sàpiga que l’arròs i la baldana, venen d’aquest territori. Hem de maldar-nos a nosaltres mateixos quan utilitzem expressions que les podríem fer d’aquí. La música d’aquí, per sort, trasllada aquest sentiment nostre de les Terres de l’Ebre i amb paraules tant correctes com qualsevol altres de les comarques del nord. El mot xec o xic, tots dos correctes, per cridar algú de forma informal crec que és menys forçat que dir noi, per exemple, inclús hi considero més autèntic.

Jo personalment crec que ens hem d’informar el que és correcte dir o el que no ho és, igual que dic que utilitzem paraules correctes també en diem de castellanismes i no podem dir paraules arreu, que per cert aquesta última paraula també és correcta per dir qualsevol cosa.

Així que ja sabeu, a partir d’ara a expandir lo nostre parlar. Aprofito per donar les gràcies a la meva professora de català Tere Izquierdo i al meu guia periodístic, escriptor i també professor de català, Albert Aragonès.


David Benito


*Text publicat a la revista Aktual, núm. 113 (gener 2013), p. 12. Reproduït a Periodisme Juvenil (10/02/2013)

¿Por qué nos exigen ser mejores?


Continuamente escuchamos de nuestros padres, nuestros profesores y nuestros amigos: «Puedes hacerlo mejor, puedes sacar mejores notas, debes ser mejor...» y la mayoría de las veces pensamos que son muy pesados por insistir siempre con lo mismo, pero si lo pienso bien veo que tienen razón porque no siempre doy todo lo que puedo, a veces me confío y pienso que ya lo sé todo y así no tengo que esforzarme más.

Pero luego al comprobar los resultados no estoy satisfecho del todo y pienso que podría haberlo hecho mejor y es cuando recuerdo la frase: «Puedes hacerlo mejor, puedes sacar mejores notas, debes ser mejor...». Todos insisten tanto en esto porque creo que me ven capaz de hacerlo mejor, claro que para ello debo esforzarme más, no conformarme con poco y aspirar a ser el mejor. La mayoría de las veces escojo el camino fácil, es decir hacer el trabajo en el menor tiempo posible, para luego jugar a la play, mirar la tele, conectarme al ordenador...

Ahora me doy cuenta de que puedo mejorar no solo en los estudios sino en todos los aspectos. Cuando juego al baloncesto, intento cada día mejorar para beneficiarme a mí y al equipo. En casa, con mis padres, pienso que puedo colaborar más, ayudándolos o simplemente no haciéndoles enfadar.

Finalmente creo que aunque ahora me resulte pesado escuchar siempre lo mismo cuando sea mayor lo agradeceré porque siempre puedo aspirar a ser algo más en la vida si me esfuerzo y doy de mí lo máximo.


Roger Antó, 2.º ESO

Two poems



















Being part of your heart

We had something special but I threw it away.
I regret what I have done since that last day.

The things I have done, I just don't wanna say
I feel it too because I know it causes pain.

All I want is to be part of your heart
and to be together and never go apart.

I hope that one day you will soon realize,
how perfect are you, watchin' through my eyes.























That sweet little face

That sweet little face, that I like so much to kiss,
how sudden altered and sad it appears...
The sun goes down in a big fireball of light,
a group of frosty fireflies mourns at the night.

I'll ask them all, I'll ask them all their dreams,
I'll hear them whisper, invisible in their veins,
the cold rain falls, the rain another time sing,
to what the eternal evening is expecting to bring.

Then dry up your tears and smile me again,
for I'm sure you must feel that terrible pain,
for being naughty, and crying so long,
and never do that things you know that are wrong.


Titus Andronicus